Vicent Mata - 14/12/2009
Catalunya necessita una llei electoral i Espanya s’ha compromès a canviar el sistema vigent que eviti les fragants irregularitats i injustícies: IU, per exemple, han obtingut en 2008 quasi un milió de vots i té dos parlamentaris, i CiU en té uns 700.000 i en té 10. I no diguem el que costa un escó a Barcelona i el que costa a Sòria, posem per cas.
Tant en Catalunya com a l’Estat espanyol es parla del sistema Hare-Niemeyer, que és el sistema utilitzat actualment a Alemanya. Quasi tots els politòlegs especialistes estan d’acord en afirmar que és sense cap dubte el millor dels que s’utilitzen. I això per vàries raons: la primera perquè és el més proporcional, i la segona perquè hi ha un doble vot que conjuga una llista de partits tancada i bloquejada posseint també un vot directe i personal, uninominal i per majoria simple, que impedeix un segona volta com a França. Per tant, hi ha dos vots en la mateixa butlleta electoral per a un candidat individual i per una llista de partits del land respectiu. Una altra característica és un llindar de 5% per facilitar la governabilitat del país, evitant la proliferació de partits i promovent la convergència ideològica o la desaparició de partits. Aquest sistema electoral es diu “sistema proporcional personificat”.
El sistema Niemeyer i el sistema Hare venen a ser el mateix. El sistema Niemeyer funciona multiplicant el nombre de vots obtinguts pel total d’escons de la regió o land de què es tracta, i es divideix pel nombre de vots emesos. I el sistema Hare és més fàcil perquè solament es divideix el nombre de vots vàlids pel nombre d’escons per obtenir una quota que representa un escó. Tant en un com en l’altre es calculen els vots sobrants, si és necessari per arribar al nombre exacte d’escons.
Suposem que una regió té 31 escons i que s’han emès 36000 vots. Si un partit ha obtingut 18.900 vots, 31 escons dividit per 36.000 vots emesos dóna 15.878 de restes (o sigui 15 escons i 0’878 les restes a comparar), i per aquestes restes pot obtenir un altre escó. Aquest partit obtindria, doncs, 15 +1 escons, seguint el sistema Niemeyer.
El sistema Hare requereix primer obtenir la quota: total escons: 31= 36.000:31=1161 serà la quota de referència.Si multipliquem 18.900x1161 = 16.279, i obtenim 16 escons com abans. Si volem calcular els vots “perduts” multiplicarem la quota pels escons obtinguts i restarem dels vots totals, o sigui : 1161x16=17.876-18.900= 1.024, que són els vots no comptabilitzats. Hem de fer una llista i triar les restes més grans en cas de que sigui necessari
El sistema Hare-Niemeyer és un bon model, però falta que els grans partits hi estiguin d’acord en resignar-se a perdre escons per beneficiar als partits petits, tot i que sigui més just aquest sistema, més proporcional i representatiu. És evident que els grans prefereixen el sistema majoritari que porta al bipartidisme, i difícilment es resignaran, encara que sigui per augmentar la nostra qualitat democràtica. La democràcia és, també, generositat.
Tant en Catalunya com a l’Estat espanyol es parla del sistema Hare-Niemeyer, que és el sistema utilitzat actualment a Alemanya. Quasi tots els politòlegs especialistes estan d’acord en afirmar que és sense cap dubte el millor dels que s’utilitzen. I això per vàries raons: la primera perquè és el més proporcional, i la segona perquè hi ha un doble vot que conjuga una llista de partits tancada i bloquejada posseint també un vot directe i personal, uninominal i per majoria simple, que impedeix un segona volta com a França. Per tant, hi ha dos vots en la mateixa butlleta electoral per a un candidat individual i per una llista de partits del land respectiu. Una altra característica és un llindar de 5% per facilitar la governabilitat del país, evitant la proliferació de partits i promovent la convergència ideològica o la desaparició de partits. Aquest sistema electoral es diu “sistema proporcional personificat”.
El sistema Niemeyer i el sistema Hare venen a ser el mateix. El sistema Niemeyer funciona multiplicant el nombre de vots obtinguts pel total d’escons de la regió o land de què es tracta, i es divideix pel nombre de vots emesos. I el sistema Hare és més fàcil perquè solament es divideix el nombre de vots vàlids pel nombre d’escons per obtenir una quota que representa un escó. Tant en un com en l’altre es calculen els vots sobrants, si és necessari per arribar al nombre exacte d’escons.
Suposem que una regió té 31 escons i que s’han emès 36000 vots. Si un partit ha obtingut 18.900 vots, 31 escons dividit per 36.000 vots emesos dóna 15.878 de restes (o sigui 15 escons i 0’878 les restes a comparar), i per aquestes restes pot obtenir un altre escó. Aquest partit obtindria, doncs, 15 +1 escons, seguint el sistema Niemeyer.
El sistema Hare requereix primer obtenir la quota: total escons: 31= 36.000:31=1161 serà la quota de referència.Si multipliquem 18.900x1161 = 16.279, i obtenim 16 escons com abans. Si volem calcular els vots “perduts” multiplicarem la quota pels escons obtinguts i restarem dels vots totals, o sigui : 1161x16=17.876-18.900= 1.024, que són els vots no comptabilitzats. Hem de fer una llista i triar les restes més grans en cas de que sigui necessari
El sistema Hare-Niemeyer és un bon model, però falta que els grans partits hi estiguin d’acord en resignar-se a perdre escons per beneficiar als partits petits, tot i que sigui més just aquest sistema, més proporcional i representatiu. És evident que els grans prefereixen el sistema majoritari que porta al bipartidisme, i difícilment es resignaran, encara que sigui per augmentar la nostra qualitat democràtica. La democràcia és, també, generositat.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.png)
.png)
.jpg)
.png){kind=small}
